La lectura de la
darrera editorial de la Revista Excursionisme, el perfil i les aportacions del seu
autor, m’han animat a escriure aquestes reflexions, tot partint de les de l’autor,
traslladades a l’àmbit de la marxa nòrdica.
”Portem gent a fer marxa nòrdica perquè ens il·lusiona i
ho volem fer? Si és així, és responsable
estar totalment preparats… el protocol de suport vital bàsic, la seguretat
en la progressió, l’entrenament esportiu, i la psicologia en la conducció…“
”La marxa nòrdica està en forta evolució, i hi ha una
característica que no podem deixar escapar, com és la reglamentació de les activitats a l’aire lliure, i la conseqüent
professionalització del sector”
Aquesta sensatesa
contrasta amb la voracitat de certes propostes sorgides a casa nostra al
voltant de la marxa nòrdica, que critiquen
aquesta “escudella” de pàgines i més pàgines,
federacions, grups, debats, models i…regles,… qüestionant la mania de l’ésser
humà de posar regles… emmirallades i esperonades per la literatura de Paulo
Coelho.
El que més em crida
l’atenció és la contradicció del relat entre les opinions sostingudes i les
proposicions defensades per part d’aquests relators, que parlen de la necessària
unitat de la marxa nòrdica, sense pertànyer a cap organització -ni reconeguda
ni coneguda-, i que es permeten el luxe de criticar a tort i a dret, per a
intentar posar-se en el centre del debat generat per ells mateixos, proposant-se
com a trencadors de corses i reformuladors de síntesi, convertint la seva
proposta, de facto, en “la salvadora de
la pàtria” -us sona això?- Fan gal·la de citar tècniques al.lienes a les
seves, però sempre acaben posant la seva “etiqueta” -no serà que l’etiqueta,
per si sola, es volatilitza…?- I al final, la formació és el menys important,
lo important és que el candidat a practicant -futur client?- sigui feliç, ho
tingui tot fàcil, tingui un diplomet, això sí, previ pagament d’uns calerons…
que fàcil que ho fem tot -també per als relators, que poden impartir formació,
fer diplomes… i algun, fins i tot, vendre bastons i formar instructors…-
Dins aquest
plantejament displicent, el.laboren argumentacions basades en auto-estudis que
com a conclusió, posen de manifest que “Tot
és opinable, però la realitat es veu i no té discussió. La majoria de les persones
practiquen la nostra tècnica standard…” Buff -i es queden tan amples-. Això
sí, un tema que els hi genera més passió per les normes, és el de la competició…
Permeteu-me acabar
amb dues reflexions, la primera adaptada de les reflexions de l’autor de l'editorial de la Revista Excursionisme: “La formació en marxa nòrdica, és una
assegurança de salut -i de garantia en la continuïtat i èxit de la pràctica-.”
I la segona,
pròpia:
“Probablement, en Paulo Coelho no va tenir el millor instructor de marxa nòrdica…”
Jordi Pau Caballero
President de l' Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus
“Probablement, en Paulo Coelho no va tenir el millor instructor de marxa nòrdica…”
Jordi Pau Caballero
President de l' Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus
De bastons i de
regles. “Ser com el riu que flueix” Paulo Coelho 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada