La lectura de la
darrera editorial de la Revista Excursionisme, el perfil i les aportacions del seu
autor, m’han animat a escriure aquestes reflexions, tot partint de les de l’autor,
traslladades a l’àmbit de la marxa nòrdica.
”Portem gent a fer marxa nòrdica perquè ens il·lusiona i
ho volem fer? Si és així, és responsable
estar totalment preparats… el protocol de suport vital bàsic, la seguretat
en la progressió, l’entrenament esportiu, i la psicologia en la conducció…“
”La marxa nòrdica està en forta evolució, i hi ha una
característica que no podem deixar escapar, com és la reglamentació de les activitats a l’aire lliure, i la conseqüent
professionalització del sector”
Aquesta sensatesa
contrasta amb la voracitat de certes propostes sorgides a casa nostra al
voltant de la marxa nòrdica, que critiquen
aquesta “escudella” de pàgines i més pàgines,
federacions, grups, debats, models i…regles,… qüestionant la mania de l’ésser
humà de posar regles… emmirallades i esperonades per la literatura de Paulo
Coelho.
El que més em crida
l’atenció és la contradicció del relat entre les opinions sostingudes i les
proposicions defensades per part d’aquests relators, que parlen de la necessària
unitat de la marxa nòrdica, sense pertànyer a cap organització -ni reconeguda
ni coneguda-, i que es permeten el luxe de criticar a tort i a dret, per a
intentar posar-se en el centre del debat generat per ells mateixos, proposant-se
com a trencadors de corses i reformuladors de síntesi, convertint la seva
proposta, de facto, en “la salvadora de
la pàtria” -us sona això?- Fan gal·la de citar tècniques al.lienes a les
seves, però sempre acaben posant la seva “etiqueta” -no serà que l’etiqueta,
per si sola, es volatilitza…?- I al final, la formació és el menys important,
lo important és que el candidat a practicant -futur client?- sigui feliç, ho
tingui tot fàcil, tingui un diplomet, això sí, previ pagament d’uns calerons…
que fàcil que ho fem tot -també per als relators, que poden impartir formació,
fer diplomes… i algun, fins i tot, vendre bastons i formar instructors…-
Dins aquest
plantejament displicent, el.laboren argumentacions basades en auto-estudis que
com a conclusió, posen de manifest que “Tot
és opinable, però la realitat es veu i no té discussió. La majoria de les persones
practiquen la nostra tècnica standard…” Buff -i es queden tan amples-. Això
sí, un tema que els hi genera més passió per les normes, és el de la competició…
Permeteu-me acabar
amb dues reflexions, la primera adaptada de les reflexions de l’autor de l'editorial de la Revista Excursionisme: “La formació en marxa nòrdica, és una
assegurança de salut -i de garantia en la continuïtat i èxit de la pràctica-.”
I la segona,
pròpia:
“Probablement, en Paulo Coelho no va tenir el millor instructor de
marxa nòrdica…”
Jordi Pau Caballero
President de l' Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus
De bastons i de
regles. “Ser com el riu que flueix” Paulo Coelho 2006
