divendres, 18 d’abril de 2014

La ignorància és atrevida -aplicable a la marxa nòrdica-


La lectura de la darrera editorial de la Revista Excursionisme, el perfil i les aportacions del seu autor, m’han animat a escriure aquestes reflexions, tot partint de les de l’autor,  traslladades a l’àmbit de la marxa nòrdica.

”Portem gent a fer marxa nòrdica perquè ens il·lusiona i ho volem fer? Si és així, és responsable estar totalment preparats… el protocol de suport vital bàsic, la seguretat en la progressió, l’entrenament esportiu, i la psicologia en la conducció…“

”La marxa nòrdica està en forta evolució, i hi ha una característica que no podem deixar escapar, com és la reglamentació de les activitats a l’aire lliure, i la conseqüent professionalització del sector”

Aquesta sensatesa contrasta amb la voracitat de certes propostes sorgides a casa nostra al voltant de  la marxa nòrdica, que critiquen aquesta “escudella” de pàgines i més pàgines, federacions, grups, debats, models i…regles,… qüestionant la mania de l’ésser humà de posar regles… emmirallades i esperonades per la literatura de Paulo Coelho.

El que més em crida l’atenció és la contradicció del relat entre les opinions sostingudes i les proposicions defensades per part d’aquests relators, que parlen de la necessària unitat de la marxa nòrdica, sense pertànyer a cap organització -ni reconeguda ni coneguda-, i que es permeten el luxe de criticar a tort i a dret, per a intentar posar-se en el centre del debat generat per ells mateixos, proposant-se com a trencadors de corses i reformuladors de síntesi, convertint la seva proposta, de facto, en “la salvadora de la pàtria” -us sona això?- Fan gal·la de citar tècniques al.lienes a les seves, però sempre acaben posant la seva “etiqueta” -no serà que l’etiqueta, per si sola, es volatilitza…?- I al final, la formació és el menys important, lo important és que el candidat a practicant -futur client?- sigui feliç, ho tingui tot fàcil, tingui un diplomet, això sí, previ pagament d’uns calerons… que fàcil que ho fem tot -també per als relators, que poden impartir formació, fer diplomes… i algun, fins i tot, vendre bastons i formar instructors…-

Dins aquest plantejament displicent, el.laboren argumentacions basades en auto-estudis que com a conclusió, posen de manifest que “Tot és opinable, però la realitat es veu i no té discussió. La majoria de les persones practiquen la nostra tècnica standard…” Buff -i es queden tan amples-. Això sí, un tema que els hi genera més passió per les normes, és el de la competició…

Permeteu-me acabar amb dues reflexions, la primera adaptada de les reflexions de l’autor de l'editorial de la Revista Excursionisme: “La formació en marxa nòrdica, és una assegurança de salut -i de garantia en la continuïtat i èxit de la pràctica-.”

I la segona, pròpia: 
“Probablement, en Paulo Coelho no va tenir el millor instructor de marxa nòrdica…” 

Jordi Pau Caballero
President de l' Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus

De bastons i de regles. “Ser com el riu que flueix” Paulo Coelho 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada